DIALOGO TRA I DUE LAMBRI

Proseguiamo nella pubblicazione del “Dialogo tra i due Lambri”, rubrica apparsa su “Il Cittadino” negli anni ‘60; brani senza firma, da attribuire alla penna di don Ferruccio Ferrari.


“La Malparlalera e Fendòn”

Lambro vivo: Te sentüde gnèn de növe?
Lambro morto: Te vèdi, chinsechì a Sant’Angel per sentì le nuità bisogna andà ala Malparléra.
- La Malparlera? Che site l'è?
- Tö! Te sèn de Sant’Angel e te se no in due l’è la Malparlera?
- ‘Nde l'è?
- La Malparlera l’è a la Porta. L’è lì che pasa la vita de tüte el pais, l’è lì che la gènte la dis tüte quèl che ghe par, e a tüti la ghe fa el so tabàr, e ien ben pochi che s’la cavun cul propi unùr, nanca el sepultùr.
- S’ian di del sepultùr?
- Ian di bèl e bèn che se la va inanse insì, cui presi che custa el fèn, el sepultùr el se farà un bèl siur.
- Ma in che manera, dame la spiegasiòn.
- Dis che al murtori gh’è l’erba che quata tüte le büse, denanse ai munimènti e a pus; e a poche a la volta la quatarà anca le crus.
- L’è no una bèla roba? L’è sègne che Sant’Angel l’è un pais bèl e atraènte che gh’è mör nanca la gènte.
- Si, ma gh’ème nanca da daghe resòn ai furesteri chi disùn che a Sant’Angel gh’è mia de cimiteri; perché se un pais el g’ha mia de murtòri, següra chi pensùn de resòn, che tüta la gente la mör in presòn.
- Roba nanca da numinà ades che Sant’Angel l’è adré a diventà una cità.
- Giüste che se parlèva de la Porta, te viste tütanbote che rasa de teremote? In pochi dì, nel mès pasade, ian trai per aria tüte le strade. E gh’è de chi machinari, che i te fan un laurà straurdinari, gh’è pö un machinòn che te suleva la strada dala Crusèta fina al Pusòn.
- Va là, di no dèle stüpidade; el sarà mia el carro armato de Fendòn!
- Se la fai Fendòn?
- Fendòn ani fa a Pavia l’è ‘ndai suta a un carro armato de l’artiglieria. A sentìl lü, l’era un bestiòn gros cume el palasi de Manzon. Bèn, tüti i vusevùn e i se credèvun da vèdel suta spetasàde, ma credaresu? Lu èl se fai gnèn; che se scepade l’è stai el car armade. Prò, la sa apèna lü Fendòn, che n’ha ciapàdi tanti de migliòn. Metà ia misi via, e metà a don Carlu per la cesa de Busantamaria.
- E adès?
- Adès, a quanto pare Fendòn el vurares tentà un’olter culpe cun un olter machinòn. Ma gh’è stai quèi che ian avisade la dita Rotunno che fa le strade, e l’ordine l’è stai: “Quande vedì Fendòn fermè i machinòn ... se vurème no pagà un sache de migliòn!”.
- Ma che robe te me cünti mai, i gh’èn nanca süi giurnai.
- E un’oltra vöi dì prima da finì; quèl che capitàde al’Uratori. Lì don Paulén (don Paolo Tinelli, assistente dell’Oratorio San Luigi. ndr) l’ha töi la sgüiaröla per i fiulén. Cuiòn, tüte le mame, dopu un po’ de dì ièn ‘ndai a lamentàs da fai pü sgüià, perché sti fiulén i rumpun tüti i calsunén, che ièn disperàde, che i gh’an pü pese da tacaghe.
- E don Paulén?
- Don Paulén cun un bèl surisète el g’a dai una risposta da prète. “Care le me done, capìla, che la sgüiaröla pödi no prüibila, che l’è mèi che i fiulén i siun a l’Uratori a rumpés i calsòn che a sta süle strade a diventà lasaròn!”

 


IL PONTE - foglio d'informazione locale di Sant'Angelo Lodigiano