El prufesur Pelbuna

DIALOGO TRA I DUE LAMBRI


Proseguiamo nella pubblicazione del “Dialogo tra i due Lambri”, rubrica apparsa su “Il Cittadino” negli anni ‘60; brani senza firma, da attribuire alla penna di don Ferruccio Ferrari. Il testo che segue è del febbraio 1960 e si sofferma, con arguzia, su Domenico Ravarelli detto “Pelbuna”, uno dei personaggi più caratteristici che hanno fatto la storia di via della Costa.

- Lambro vivo: Te par no che l’à fai un bèl frège chel mès chi pasàde?
- Lambro Morto: Ah sì che gh’è stai un bèl frège: chi Santi lì, Sant’Antoni, San Maver e San Basan iàn mis su un car pièn de nève che l’è stai lì per un bèl po’.
- Question che sème chì sensa lègna. Una volta le noste rive ièrun tüte piène de suschi, ma des, taia tì che taia me iàn lasade chì le rive nète cume San Burtlamé.
- Ma ste vöi: la roba che gh’è nei campi l’è de Diu e dei santi.
- E sètimo non rubare, ‘nde tel mèti ti Lamber Morte?
- Dis che èl gh’è pü: al so poste i gh’an mis, utavo fala franca!
- Purtropo, ma cun che guadagne? Dame a tra a me che son püsè vege de ti, la farina del diaul la va a finì in crüsca.
- Intante stème chi al frègè. Almenu ghe füdés un po’ de castègne da sgandulà intante che parlème.
- De castègne ghe n'è pü perché iàn fai la requisisiòn quei che fa i filsòn.
- L’è vira che iàn mai fai in si tanti danè cume ades i filsunè?
- Danè a palade. A San Basàn a Lode quasi squasi i lasèvun là anca le scorbe. Però i ludesàn hanno scoperto il gioco, e i sen lumentadi sül so giurnal.
- S’ian dì?
- S'ian di? Tropi camulén gh’èra nei filsòn dei santangiulen, sarà pö vira?
- Bisugnares dighel a Pelbuna.
- Se dis “professor” a Pelbuna.
- Da quande in qua l’han fai prufesur?
- Tel s’è no? Te la cünti me ades bèla. Un mès fa è vegnüde a Santangel un prufesur del’Università de Milan ch’el vurèva fa un stüdi sul dialetto barasino. L’han mandade da Don Carlu, che lü la sa bèn el barasén. Don Carlu viste de quèl che se tratèva, l’ha vursüde fa ‘na roba precisa, e per vales d’una competente persuna l’ha mandade el prufesur a cà de Pelbuna. A tüta prima Pelbuna èl s’è stremide, èl credeva che l’èra un guardia del dasi. E püsè lü èl fèva per calmal, e püsè Pelbuna èl pensava mal. Ma quande l’ha viste cl’èra vegnüde anca don Carlu e un olter prete ghe s’è veride el cör.
- E alura?
- Alura l’è stai ‘na roba mai vista. El prufesur èl parìva un sculàr e Pelbuna èl fèva èl profesur a segütà a parlà nel püsè bèl gèrgo de la Costa. Ala fen èl prufesur, meravigliade, èl gh’avüde da dì che lü l’ha mai sentide un dialetto in sì bèl, in sì fén, in sì pieno d’armonia e d’eloquenza, tantu che prèste e bèn el ghe mandarà a Pelbuna una libera docenza.
- Son chi tüte urège a sentite. Tel se che nöme a Santangel gh’ème tante bèle robe e èl sème no? Un bèl dialète, gh’ème un castél antiche cume quel de Milan e Pavia, una basilica che ghe l’han nanca a Lode, e un orghene in cesa che l’è èl püsè bèl de la Lumbardia. Se ne manca a nöme per ves una cità?
- Se ne manca, tel sé? Un po’ menu de debiti e un po’püsè de danè: del reste ièn robe queste che ne fa no spürina, che gh’ème no bisogna cume Meregnan e Cudogne: a nöme lasème èl campanén, la Cabrini e un po’ de laurà, e pö chi fasun quel che i vörun cui so unuri, cui so titoli e cun la cità.


 



Domenico Ravarelli detto “Pelbuna”