La poesia

Lacrime

Dis chè’l’ Signur, la in volte, nel ciél,
el cünta le lacrime de quej che chi’in’ tèra,
i fan una vita clè propi sgarblada.

Nan vüna va persa de clé lacrime lì,
ièn tüte marcade indrèn di libròn,
e ghè tanti Angeli a daghe na man.

Per me, o Signur, i cünti jèn pochi,
se anca ghè un’Angel che lè dré imparà,
per me, o Signur, lè fina ’ndavanse.

Si, ‘ndrèn dla me vita le sèmper un sgarì
de lacrime brüsche che strossa el gardiòn
ma viste da föra, sen’corge nissön.

Ma prò al Signur ghe scapa maj gnèn
de quèl che sücede chinsì, süla tèra,
e alura per Vön che sa tüte coss,
Lü’l’ sa anca bèn... che son no un baloss!

Rino Bagnaschi

Opera segnalata al 32° Concorso di poesia
dialettale intitolato a Francesco de Lemene
svoltosi a Montanaso il 15 aprile 2007.